dimarts, 11 de desembre del 2012

Qüestionari Audició 3 (4t ESO)

Almansa 1707. De la repressió a la revolta

Qui van ser els agermanats? Per què lluitaven a finals del segle dèsset?
Qui eren els maulets? A quin rei aspirant donaven suport?
Qui eren els botiflers? A quin rei aspirant donaven suport?
Qui era Joan Baptista Basset? Per què va destacar?
Per què es traslladà la cort de Carles d'Àustria de València a Barcelona?
Què va ocórrer el 25 d'abril de 1707? Què desencadenà?
Quin castic va rebre la ciutat de Xàtiva per haver donat suport al rei Carles?
Què va suposar l'abolició dels Furs Valencians?
En quins tres àmbits lingüístics incidí especialment la nova norma?
On va acabar els últims dies de vida Joan Baptista Basset?

La mosca. Assetjament a les aules

Els alumnes han comentat:
Sincerament, si a mi em passara alguna cosa així, mai més tornaria a eixir al carrer, em donaria molta por. A l’institut s’ha d’anar a estudiar i si et passen coses d’aquest tipus, està clar que estudiar és l’últim que vols fer. Per això la millor opció és demanar ajuda als pares, amics, a qualsevol persona que et puga ajudar i que no et traïsca. El llibre m’ha paregut molt realista, perquè l’assetjament escolar és una problemàtica que està molt de moda últimament, per exemple, el cas d'Amanda Todd, que quasi va ser el mateix. 
L’única cosa irreal del llibre i que no m’ha paregut molt normal és la repetició del poema de la mosca contínuament, està clar que no sempre hi ha una mosca que viatja per tot arreu molestant la Isona. Però així i tot, li he trobat alguna relació amb la realitat. Jo pense que en veritat la mosca és la teua consciència que et persegueix durant molt de temps i fa que et sentes culpable del que has fet. En la meua opinió, hi hauria d’obrir els ulls a les persones que es senten així perquè la seua vida val molt més que tot això, i que no arriben a l’extrem del suïcidi. 
Carla M. (4t ESO B)

Jo crec que el llibre presenta alguns fets un poc exagerats, com això del primer dia d'Isona al nou institut, quan l'anomenen “pallassa” per moure les mans, però hi ha altres fets que sí que són realistes. Crec que la novel·la és una història que ens fa obrir els ulls i veure que hi ha gent que passa per coses així. Quan una persona és assetjada, potser que jo no em burle d'ella però sí que ho comente i me'n ric, no ajude a eixa persona. Sol passar que no t’adones de com ho està passant eixa persona fins que et passa a tu. Ha de ser terrorífic venir a l’institut amb por tots els dies, sense ganes de venir ací. La novel·la és realista ja que hi ha molta gent que sofreix l’assetjament. El drama, que haja de morir una persona, dóna més pena i més entusiasme a la història.
Maria C. (4t ESO B)

dijous, 8 de novembre del 2012

Incerta glòria


http://www.catradio.cat/audio/655577/Capitol-13

N'han dit:
L'obra de Sales neix clarament des de la perspectiva dels vençuts, tant en l'àmbit personal com, sobretot, de país. Neix des d'una mirada desencisada i melanconiosa, la d'aquell que ha vist com perdien la vida sobretot els soldats de Catalunya i ha deixat enrere, així, moltes esperances, les de tota una generació sacrificada. D'aquí sorgeix la impossibilitat de fer aquesta epopeia magnífica en què Sales pensava encara als anys quaranta, quan era més jove i entusiasta, amb esperances de tornar a combatre i, consegüentment, de comptar com a país -a més de formar part, llavors, d'aquest grup dinàmic, el de Quaderns de l'exili-. Tanmateix, deu quedar en ell el sentiment de deure, el d'haver de retre un homenatge a la massa anònima de soldats molt joves, adolescents sovint, que van trobar la mort en els combats. Es tracta d'una generació per a la qual la guerra va representar patiments i sacrificis de tot tipus, tan morals com físics. Uns homes, a més, que des de la perspectiva d'un oficial supervivent han estat vergonyosament oblidats: "Dels soldats de Catalunya ningú no se'n recordava", va confiar Sales a la seva muller, en rebre la creu de Sant Jordi. I aquest és un aspecte destacat per entendre la novel·la, un propòsit a tenir en compte perquè justifica i potser fins i tot dóna el primer impuls per escriure una obra que va molt més enllà d'aquesta voluntat inicial. Una voluntat de testimoniatge i, encara més, de reportatge, que, en canvi, caracteritza altres obres: Unitats de xoc, de Pere Calders; 556 Brigada mixta, d'Avel·lí Artís, etcètera. De fet, Sales tingué la sort de sortir-se'n amb vida, aquesta sort decisiva en els temps evocats i de la qual es parla repetidament a la novel·la. Marcat de manera profunda per tot el que va viure i veure, probablement vol que no se'n perdi la memòria, i això el porta a escriure amb una voluntat de permanència, de llegat.

Carme ArnauCompromís i escriptura. Lectura d'Incerta glòria de Joan Sales (Barcelona, Cruïlla) 

Extret de: http://lletra.uoc.edu/ca/obra/incerta-gloria-1956/detall03)

dimecres, 7 de novembre del 2012

La Nova Cançó

La Nova Cançó fou un moviment que va traspassar amb escreix el món de la música. Es va gestar en la dècada dels 60, en un període de certa obertura del franquisme. Va contribuir a popularitzar la música en català, a denunciar la falta de llibertat al país i a normalitzar la llengua en un àmbit, el musical, vetat pel règim il·legítim de Franco. Us deixem un tast dels tres cantants més representaius: Raimon (Diguem no), Lluís Llach (L'estaca) i Maria del Mar Bonet (Què volen aquesta gent).

diumenge, 21 d’octubre del 2012

Activitat Primer de Batxillerat 21/10/12

Us deixem el pdf que ja heu rebut (la majoria) per correu electrònic. Recordeu que haureu de lliurar el treball el mateix dia que farem el control de lectura d'El Cas Torreforta (16/11/12)
http://www.kaidara.org/upload/223/GE_Crisi_activitats_CAT.pdf


Activitat Quart ESO 21/10/2012



Ja teniu al vostre abast l'Audició Núm.2, sobre la qual us passarem un test de comprensió oral a classe. Podeu visionar el documental a casa per prepara-lo millor i poder així apujar nota. Pitgeu a l'enllaç que apareix al costat dret, sota l'etiqueta "Audicions". Es titula "Fang en la memòria. La pantanada, 30 anys" i ha estat elaborat pel programa Dossiers de Canal 9 en commemoració del 30 aniversari de la Pantanada de Tous, de record trist per als valencians. Alguns passatges són esborronadors, però ens quedem amb allò més positiu: l'allau de solidaritat que va generar entre els valencians. Us el recomanem ; )

Activitat Segon de Batxillerat 21/10/12

Nota: Activitat completa, amb instruccions i data de lliurament al vostre compte de correu gmail.

                                                     Font: New York Times(www.nytimes.com)

Crisi, quina crisi?
El nostre sistema econòmic mesura les crisis exclusivament com la manca de creixement o el que s’anomena recessió, caracteritzada pel declivi de l’activitat, l’augment de la desocupació i la reducció dels beneficis. Davant la crisi, tots els esforços es dirigeixen en exclusiva a superar-la, per sobre de qualsevol altre, tot i que les crisis que patim són moltes. Algunes, que tenen caràcter permanent, i de les quals a penes es parla, són: la crisi energètica, la crisi ecològica, la crisi humanitària i la crisi emocional.

Hipoteques escombraries
El detonant de la crisi van ser les famoses “hipoteques escombraries” que van posar de manifest que gran part del sistema financer mundial estava contaminat de productes financers que tenien una fiabilitat i un suport del capital més que qüestionables. D’aquesta manera, es produeixen constants fallides de bancs i s’instal·la una desconfiança absoluta entre ells que fa que anul·lin qualsevol tipus de crèdit. Això produeix la pràctica paralització de l’economia de mercat, sostinguda bàsicament pel crèdit.

Les arrels profundes de la crisi…
s’han de buscar en el mateix sistema capitalista, que es basa en el principi que totes les necessitats i productes s’obtenen amb diners a través del mercat. Les persones sense capital, la immensa majoria –es calcula que a Espanya hi ha 1.400 persones que controlen el 85% de la riquesa–, ofereixen la seva força de treball i així poden aconseguir els diners per cobrir les seves necessitats i comprar el que puguin i vulguin. Els qui no tenen feina o els qui en tenen una de precària, mentre no estiguin assistits per institucions o ONG, es veuen exclosos i no poden accedir als béns de consum. Les crisis sorgeixen del fet que es produeixen més béns de consum, amb menys força de treball pel desenvolupament de la tecnologia, dels que es poden consumir, en una dinàmica de creixement constant que el mateix sistema imposa. Davant la capacitat més gran de producció i la pèrdua del poder adquisitiu dels treballadors/es, aquests darrers s’han d’endeutar a través del crèdit, fins al moment que no poden respondre al deute contret i el consum s’atura en sec, la qual cosa fa que la crisi s’aguditzi. Paral·lelament, hi ha altres crisis, com ara la creixent escassetat de recursos i els greus problemes mediambientals.

La crisi es planteja com a cíclica en aquest sistema, tot i que realment es perpetua perquè està construït sobre una fal·làcia que és el creixement sense fi del consum que és extensible a tots. Un creixement impossible pels límits físics dels recursos, així com per les conseqüències demostrades que té sobre la naturalesa aquesta ànsia generada de consum sense límit: la manifestació més evident és l’indiscutible fenomen del canvi climàtic i el “zenit” dels recursos energètics com el petroli. Així mateix, aquest sistema és el que assumeix i imposa com a única realitat la que deixa fora de la riquesa generada tres quartes parts de la humanitat, tot i que no dubta a explotar-la i a aprofitar-se d’ella i de tots els recursos de la terra que habita a canvi de pobresa, misèria, violència, exclusió i d’arrabassar-los tota la dignitat.

ANÀLISI TEXTUAL
1. Digues quin és el tema del text. Tracta de sintetitzar-lo mitjançant una nominalització.
2  Assenyala a quina tipologia textual pertany el text, justifica la resposta.

EXPRESSIÓ ESCRITA
3. Redacteu un text sobre el tema, talment a la pregunta de reflexió crítica que us demanaran a la prova PAU. Recordeu que a l'examen us demanaran una extensió aproximada de 150 paraules i que cada falta d'ortografia descomptarà -0'5. La redacció pot respondre a la qüestió següent: Com vivim els efectes de la crisi? Els heu notat a casa i en el vostre entorn? Podeu donar exemples que conegueu.

Text i activitats adaptades de l'original: Global Express, una publicació de www.intermonoxfam.org:
http://www.kaidara.org/upload/223/GE_Crisi_activitats_CAT.pdf


Benvinguts, passeu, passeu...

Encetem el començament d'aquest bloc del departament de llengua de l'IES Las Lagunas amb una cançó del grup Manel. En un temps de grans incerteses i de patiment col·lectiu, bé faríem de començar a veure la llum al final del túnel. I és que, com diu la cançó, a vegades ens en sortim... I ens n'haurem de sortir!
Benvinguts a aquesta nova ferramenta que posem a l'abast dels nostres alumnes per compartir experiències i mostrar-les a tots els qui vulguen passar per ací. Us deixem amb la cançó.